Edició primera.
Benvolgut Dr. Manzaneque,
Després d’assabentar-me que obra la nova secció del Consultori Manzaneque a El Rec Clar, el primer que m’ha vingut al cap ha estat un dels dubtes més grans que han creuat la meva ment en tots els meus anys d’excursions a la Costa Brava (de nit, s’entén). Ja que posa la seva sapiència a l’abast de tothom li agrairia que intentés treure’m aquest dubte de sobre: realment la qualitat de l’Scotch és deguda a les immillorables fonts naturals que tenen a Escòcia? Espero que li agradi el repte i quedo a l’espera de la seva resposta
Atentament,
Poprt (pseudònim)
Rebut a través del correu electrònic
Estimat senyor Poprt,
La pregunta que vostè em planteja té dues respostes. La primera i més curta és sí. No cal ser enginyer nuclear però, per suposar que vostè espera de mi una reflexió més elaborada i àmplia sobre el món del whisky. Doncs bé, li diré que tot i que l’aigua és un element important, hi ha altres factors que també intervenen en el resultat final. Deixem clar primer que el procés d’obtenció del whisky comença deixant germinar l’ordi per després torrar-lo al foc en forn de malt i posteriorment, sotmetre’l als processos de trituració, destil·lació i fermentació Un cop el whisky és destil·lat, les substàncies derivades de la torba que es crea determinen també en gran part la naturalesa del whisky. Altres elements que intervenen són lògicament el clima i el temps que tot plegat es deixa reposar. El que cal preguntar-nos aquí però, és el següent: seria possible produir un whisky de la mateixa qualitat a Vidreres? Seria complicat, certament, però servidor no s’aventuraria a dir que fos del tot impossible. Primer de tot hauríem de buscar un lloc d’on poguéssim treure aigua. Aquí tindríem tres alternatives. Opció 1) Comprar tota l’aigua de tots els supermercats de Vidreres. Aquesta opció, tot i ser costosa, de ben segur que crearia interessants vincles econòmico-emocionals entre el nostre poble i localitats com Sant Hilari Sacalm o Arbúcies, que veurien la iniciativa amb bons ulls. Opció 2) Crear un canal artificial que connectés l’Aneto amb el Rec Clar. D’aquesta manera, tota l’aigua que baixés dels Pirineus aniria a parar a la nostra vila. Es podria fins i tot contemplar la possibilitat de fer dos carrils i utilitzar-ne un com a pista d’esquí. Opció 3) Fer servir la font de l’ajuntament. Caldrien un mínim de tres persones a jornada completa per anar emplenant garrafes sense parar. Aquesta opció però, ocasionaria problemes cívics ja que els nens assedegats a l’estiu no tindrien un oasi on apaivagar la set, cosa que podria implicar conseqüències terribles. Llavors caldria tenir en compte altres elements com el clima o la qualitat de l’ordi que no entraré a comentar en detall ja que la seva pregunta estava dirigida a l’aigua. Amic Poprt, ja veu que amb determinació i bones idees es pot fer tot. Només faltaria trobar una empresa multinacional que esponsoritzés el projecte i en qüestió de deu o dotze anys ja tindríem el Vidrerotx. Temps al temps.
Després d’assabentar-me que obra la nova secció del Consultori Manzaneque a El Rec Clar, el primer que m’ha vingut al cap ha estat un dels dubtes més grans que han creuat la meva ment en tots els meus anys d’excursions a la Costa Brava (de nit, s’entén). Ja que posa la seva sapiència a l’abast de tothom li agrairia que intentés treure’m aquest dubte de sobre: realment la qualitat de l’Scotch és deguda a les immillorables fonts naturals que tenen a Escòcia? Espero que li agradi el repte i quedo a l’espera de la seva resposta
Atentament,
Poprt (pseudònim)
Rebut a través del correu electrònic
Estimat senyor Poprt,
La pregunta que vostè em planteja té dues respostes. La primera i més curta és sí. No cal ser enginyer nuclear però, per suposar que vostè espera de mi una reflexió més elaborada i àmplia sobre el món del whisky. Doncs bé, li diré que tot i que l’aigua és un element important, hi ha altres factors que també intervenen en el resultat final. Deixem clar primer que el procés d’obtenció del whisky comença deixant germinar l’ordi per després torrar-lo al foc en forn de malt i posteriorment, sotmetre’l als processos de trituració, destil·lació i fermentació Un cop el whisky és destil·lat, les substàncies derivades de la torba que es crea determinen també en gran part la naturalesa del whisky. Altres elements que intervenen són lògicament el clima i el temps que tot plegat es deixa reposar. El que cal preguntar-nos aquí però, és el següent: seria possible produir un whisky de la mateixa qualitat a Vidreres? Seria complicat, certament, però servidor no s’aventuraria a dir que fos del tot impossible. Primer de tot hauríem de buscar un lloc d’on poguéssim treure aigua. Aquí tindríem tres alternatives. Opció 1) Comprar tota l’aigua de tots els supermercats de Vidreres. Aquesta opció, tot i ser costosa, de ben segur que crearia interessants vincles econòmico-emocionals entre el nostre poble i localitats com Sant Hilari Sacalm o Arbúcies, que veurien la iniciativa amb bons ulls. Opció 2) Crear un canal artificial que connectés l’Aneto amb el Rec Clar. D’aquesta manera, tota l’aigua que baixés dels Pirineus aniria a parar a la nostra vila. Es podria fins i tot contemplar la possibilitat de fer dos carrils i utilitzar-ne un com a pista d’esquí. Opció 3) Fer servir la font de l’ajuntament. Caldrien un mínim de tres persones a jornada completa per anar emplenant garrafes sense parar. Aquesta opció però, ocasionaria problemes cívics ja que els nens assedegats a l’estiu no tindrien un oasi on apaivagar la set, cosa que podria implicar conseqüències terribles. Llavors caldria tenir en compte altres elements com el clima o la qualitat de l’ordi que no entraré a comentar en detall ja que la seva pregunta estava dirigida a l’aigua. Amic Poprt, ja veu que amb determinació i bones idees es pot fer tot. Només faltaria trobar una empresa multinacional que esponsoritzés el projecte i en qüestió de deu o dotze anys ja tindríem el Vidrerotx. Temps al temps.
Benvolgut Dr. Manzaneque,
Sóc una humil vidrerenca que, durant la temporada d’hivern, com moltíssims altres ciutadans, acostuma a anar-se’n a esquiar durant els caps de setmana. Per a mi, l’esquí forma part del meu sentit de la vida. Sento una agradable sensació quan inicio la baixada i llisco suaument per la pista, fent les giragonses pertinents per esquivar els pals i les banderes que col·loquen al bell mig de la pista. Darrerament, quan arriben els caps de setmana, acostumo a veure un seguit de cons al mig de la carretera, just al davant d’un conegut i concorregut supermercat de la nostra vila, i això em crea dubtes i neguits. El meu cap es descontrola, i el meu subconscient dóna un seguit d’ordres que procuro controlar-les tan bonament com puc... impulsivament iniciaria les maniobres pertinents per esquivar cadascun dels cons a dreta i esquerra... i uf! No sé què fer! Estic ben preocupada! M’he de deixar anar? He de continuar contenint els meus impulsos? He de passar per un altre camí? He de deixar d’anar a les pistes d’esquí? Si us plau... doni’m un consell!
Blanca (pseudònim).
Rebut a través del correu electrònic
Estimada Blanca,
El seu neguit em trasbalsa. Si realment vostè té ganes de fer slalom entre els cons de davant d’aquest supermercat, faci-ho, no ho reprimeixi. Les temptacions hi són per rendir-nos-hi, i ni servidor ni ningú hauria d’intentar evitar-les. Ara bé, abans de fer semblant animalada hauria de tenir en compte certes coses i dur a terme alguns preparatius. Si, tal com sembla, vostè vol fer slalom amb el cotxe, asseguri’s de dur una ampolla de cava i així de passada, quan arribi a la meta (ja sigui el supermercat, o el mig de la rotonda), podrà baixar del cotxe, pujar al sostre i buidar-la sobre la multitud que l’estarà aclamant o, en el seu detriment, sobre els Mossos que l’estaran a punt de detenir. De totes maneres, a un servidor li semblaria molt més interessant dur a terme el seu slalom amb un carretó del supermercat (iniciativa que podria arribar a patrocinar el mateix establiment). Per tal de fer l’slalom amb les màximes garanties li aconsello que disposi el carretó de la següent manera. A la part interior esquerra, col·loqui-hi una garrafa de 8 litres d’aigua (tots sabem que els carretons tendeixen a girar cap a la dreta) per tal de redreçar la direcció. Utilitzi un tambor de Dixan o succedani com a para-xocs davanter. Un cartró de 12 bricks de llet desnatada col·locat al calaixet del carretó (verd o taronja, segons el supermercat) li pot fer perfectament d’spoiler. Quatre ampolles de 2 litres de Trinaranjus a la part interior davantera li serviran de suspensió activa/hidràulica. Si té ganes d’escoltar música mentre condueix, no dubti a utilitzar mitja síndria com a sub-woofer (millorarà ostensiblement la qualitat dels greus). Recobreixi tot el seu nou carretó tunning amb paper de plata i (ull!) no caigui en l’error de llançar el cilindre de cartró: recicli’l com a tub d’escapament. Finalment enquibeixi (on pugui) una selecció de productes catalans que resultaran estèrils a efectes pràctics però, que si més no, faran país. Ho deixo a les seves mans.
Sóc una humil vidrerenca que, durant la temporada d’hivern, com moltíssims altres ciutadans, acostuma a anar-se’n a esquiar durant els caps de setmana. Per a mi, l’esquí forma part del meu sentit de la vida. Sento una agradable sensació quan inicio la baixada i llisco suaument per la pista, fent les giragonses pertinents per esquivar els pals i les banderes que col·loquen al bell mig de la pista. Darrerament, quan arriben els caps de setmana, acostumo a veure un seguit de cons al mig de la carretera, just al davant d’un conegut i concorregut supermercat de la nostra vila, i això em crea dubtes i neguits. El meu cap es descontrola, i el meu subconscient dóna un seguit d’ordres que procuro controlar-les tan bonament com puc... impulsivament iniciaria les maniobres pertinents per esquivar cadascun dels cons a dreta i esquerra... i uf! No sé què fer! Estic ben preocupada! M’he de deixar anar? He de continuar contenint els meus impulsos? He de passar per un altre camí? He de deixar d’anar a les pistes d’esquí? Si us plau... doni’m un consell!
Blanca (pseudònim).
Rebut a través del correu electrònic
Estimada Blanca,
El seu neguit em trasbalsa. Si realment vostè té ganes de fer slalom entre els cons de davant d’aquest supermercat, faci-ho, no ho reprimeixi. Les temptacions hi són per rendir-nos-hi, i ni servidor ni ningú hauria d’intentar evitar-les. Ara bé, abans de fer semblant animalada hauria de tenir en compte certes coses i dur a terme alguns preparatius. Si, tal com sembla, vostè vol fer slalom amb el cotxe, asseguri’s de dur una ampolla de cava i així de passada, quan arribi a la meta (ja sigui el supermercat, o el mig de la rotonda), podrà baixar del cotxe, pujar al sostre i buidar-la sobre la multitud que l’estarà aclamant o, en el seu detriment, sobre els Mossos que l’estaran a punt de detenir. De totes maneres, a un servidor li semblaria molt més interessant dur a terme el seu slalom amb un carretó del supermercat (iniciativa que podria arribar a patrocinar el mateix establiment). Per tal de fer l’slalom amb les màximes garanties li aconsello que disposi el carretó de la següent manera. A la part interior esquerra, col·loqui-hi una garrafa de 8 litres d’aigua (tots sabem que els carretons tendeixen a girar cap a la dreta) per tal de redreçar la direcció. Utilitzi un tambor de Dixan o succedani com a para-xocs davanter. Un cartró de 12 bricks de llet desnatada col·locat al calaixet del carretó (verd o taronja, segons el supermercat) li pot fer perfectament d’spoiler. Quatre ampolles de 2 litres de Trinaranjus a la part interior davantera li serviran de suspensió activa/hidràulica. Si té ganes d’escoltar música mentre condueix, no dubti a utilitzar mitja síndria com a sub-woofer (millorarà ostensiblement la qualitat dels greus). Recobreixi tot el seu nou carretó tunning amb paper de plata i (ull!) no caigui en l’error de llançar el cilindre de cartró: recicli’l com a tub d’escapament. Finalment enquibeixi (on pugui) una selecció de productes catalans que resultaran estèrils a efectes pràctics però, que si més no, faran país. Ho deixo a les seves mans.
Envieu les vostres consultes, preguntes, cabòries, dèries, neures... a
consultorimanzaneque@gmail.com
o per correu ordinari a l’adreça de la revista.
Secció coordinada pel Dr. Miquel Manzaneque,
catedràtic de psicologia Aéreoevolutiva per la Universidad de Buenos Aires (ARG)
i en l’actualitat titular de la càtedra Digeiresident
a la Université Louis Pasteur d’Estrasburg (FRA)
consultorimanzaneque@gmail.com
o per correu ordinari a l’adreça de la revista.
Secció coordinada pel Dr. Miquel Manzaneque,
catedràtic de psicologia Aéreoevolutiva per la Universidad de Buenos Aires (ARG)
i en l’actualitat titular de la càtedra Digeiresident
a la Université Louis Pasteur d’Estrasburg (FRA)
Extret de EL REC CLAR - Gener 2006
0 comentaris:
Publica un comentari