EScatalÒCIA - Capítol Tercer

PLAY
25 de Març de 2006. Avui no és un dia normal. A partir de les 6 del matí entra en vigor la nova llei antitabac. En Jens ja va pel segon paquet de la nit. Li treu el plàstic, l’obre i n’ofereix a tots. Un dia (amb el seu inconfusible accent alemany) em va dir: “Un fumador ha de compartir els cigarretes sempre i quan n’hi quedi més d’una”. A les nits sempre surt amb tres paquets. Tot i que treu més fum que la locomotora del primer tren que va fer la línia Barcelona-Mataró, mai se les acaba fumant totes... i el traeixen els seus principis.

REWIND
L’autoestopista és americà i es diu Jesse. Caminem un parell d’hores fins que es fa de dia. Al voltant de les 9 del matí un escocès barbut i pèl-roig que deu rondar els setanta s’ofereix per portar-nos fins a la costa oest de l’illa d’Skye amb el seu 2CV. La vida pren un altre dimensió quan travesses les highlands escoceses amb un cotxe com aquest. L’home no passa dels 40 Km/h. S’agafa al volant ben fort i no treu els ulls de la carretera ni un sol segon. Els cotxes (talment coets supersònics) ens avancen fins i tot quan hi ha línia contínua. Al cap d’uns vint minuts, l’home murmura una frase totalment inintel·ligible. Rus? Xinès? Kikuyu? Songhai? No! Escocès de les terres del nord. Jesse gira el cap i em mira. La seva llengua materna és l’anglès i tampoc ha entès res. M’inclino cap endavant i posant el cap entremig dels dos seients dic secament: “Yes”.

PAUSE
Si hi ha una cosa que acabes aprenent quan vas a l’estranger és a dir Sí a tot. Hi ha cops que no saps si t’estan dient que portes la sabata descordada o si t’estan explicant el partit del Celtic del cap de setmana anterior. Al principi caus en l’error d’intentar entendre’ls i de fer-los-hi repetir les coses una vegada i un altra. Al final, però, penses que com que segurament tampoc t’estan explicant la manera de demostrar la hipòtesis de Riemann... sí i a córrer.

PLAY
El bar on fumem els nostres últims cigarrets indoors es diu The Royal Oak. Durant uns minuts em distrec jugant a trobar les set diferències entre aquest local i els pubs a Catalunya. 1) La mitjana d’edat ronda els seixanta. 2) Molta gent porta xandall i bambes. 3) En un racó dorm un gos. 4) Entrant a la dreta hi ha una llar de foc. 5) No hi ha cambreres guapes. 6) En comptes de tenir un DJ punxant els hits del moment, tenen un home cantant cançons de sempre amb una guitarra. 7) Entre cançó i cançó, un avi s’aixeca i recita, amb una sinceritat aclaparadora, un trist poema sobre la seva terra. La gent aplaudeix.

REC
Fa dos dies que vam baixar del 2CV i el cul encara em trontolla. Arribem a Fort William. Aquí és on vaig néixer i on vaig passar part de la meva infància i joventut. Em vénen al cap centenars de records: les corredisses per High Street, els berenars de galetes Hobnobs amb suc de taronja marca TESCO, les tardes a la cabana prop del port, les llargues nits escrivint la meva primera obra de teatre... La branca dels O´Sullivan en pes va emigrar cap a Glasgow a finals dels 80. Ja no m’hi queden familiars aquí, tan sols racons.

FAST FORWARD
ENTREVISTADOR: Què pensa fer amb els diners que li proporcionaran aquest premi?
MANZANEQUE: Em compraré un equip per jugar a golf. Ah, i un Macintosh que diuen que no es pengen tant com els PCs.

REWIND
Creuem gran part de Ben Nevis (el conjunt de muntanyes més important d’Escòcia) a peu. Caminem per una carretera on tan sols hi passa un cotxe cada cinc minuts. La boira no ens deixa veure com és la part alta de les muntanyes. No hi ha ningú. Tot és silenci. Crido buscant el ressò del meu propi eco però ni això. “Està tant mort que no li deu sortir a compte venir. Per la poca gent que ho intenta...”- diu Jesse. Uns cinc-cents metres més tard veiem una granja. Rebem el primer indici de vida en 10 quilòmetres a la rodona com si fos un oasi. Correm desesperadament cap a la casa amb l’esperança d’arreplegar alguna cosa per menjar. Ens aturem de sobte. Fora de la granja veiem quelcom que ens canvia la manera de percebre tot el que ens envolta, que ens fa veure el món amb uns altres ulls, que marca un abans i un després a les nostres vides. La veiem a Ella.

STOP
Per saber què troba Manzaneque visiteu: http://trinolegsteatre.blogspot.com/